Als convenis col·lectius, tant d’empresa com sectorials, recullen, des de fa dècades, prestacions dineràries, o sigui, “compromisos per pensions”, per atendre contingències d’incapacitat permanent, mort o jubilació. És a dir, fa dècades que la previsió social complementària està ben present a la negociació col·lectiva. EDITORIAL L’ÀREA INFORMA Nº 13.
La exteriorització obligatòria dels compromisos per pensions i l’obligació d’instrumentar-los a través de plans de pensions del sistema d’ocupació o d’assegurances[i], va suposar la possibilitat de convertir en dret consolidat allò que eren meres expectatives de drets i facilitar la intervenció sindical en el seu desenvolupament. La no exteriorització o l’exteriorització només parcial dels compromisos per pensions continguts als convenis d’empresa o sectorial és una falta molt greu de les empreses i motiu de sanció[ii].
La proposta d’estendre i desenvolupar la previsió social complementària a través de la negociació col·lectiva va més enllà del objectiu d’incorporar als convenis col·lectius una nova conquesta en forma de salari en diferit, és a dir, que es farà efectiu al moment de la jubilació. Cal tenir en compte que la revisió dels sistemes de protecció social i el desenvolupament de la previsió social complementària està a sobre de la taula de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords Pacte de Toledo. CONGRÉS DELS DIPUTATSComisión de Seguimiento y Evaluación de los Acuerdos Pacto de Toledo
[i] RD 1588/1999, de 15 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament sobre la instrumentació dels compromisos per pensions de les empreses amb el treballadors i beneficiaris.
[ii] Article 8, epígraf 15. RDL 5/2000, de 4 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social. Es considerarà falta molt greu: “El incumplimiento por la empresa de la obligación de instrumentar los compromisos por pensiones con el personal de la empresa en los términos establecidos en la normativa reguladora de los planes y fondos de pensiones”